EN ALTRES PARAULES



Jordi Graupera i Garcia-Milà

G uinea Equatorial és un país fàcil d´arreglar. Els països del Tercer Món pateixen pel poc desenvolupament industrial, la poca capacitat dinamitzadora del país a causa de l´ofec i l´alienació del Primer Món, i la corrupció i despotisme dels seus dirigents. L´únic que els pot salvar és tenir una primera matèria llaminera. Guinea té petroli, molt de petroli. De fet, és el tercer exportador africà de petroli, però és que a més és un país petit, amb només 450.000 habitants. Però al president Obiang, dictador, no li dóna la gana de fer prosperar la seva Guinea: a part de torturar l´oposició. És absurd continuar enviant ajuda a un país que no s´ajuda a si mateix. Però si Obiang es passeja per Guinea com si fos al pati de casa seva és pel suport d´uns EUA que controlen el petroli (Mobil Oil); de l´Estat espanyol, que hi té l´hegemonia cultural (en aquest afany de ser un superestadista, al senyor Aznar se li va oblidar de demanar al govern guineà que respectés els drets humans), i la gentilesa de París, on cada setmana es pentina i va de compres la senyora d´Obiang per cortesia de la República Francesa. I mentrestant, a un petit poble del nord de Guinea, dos deferits d´Obiang es construeixen una mansió davant d´un hospital, valgui com a eufemisme, que per no tenir, no té ni matalassos. Però Obiang no és ningú si Europa i Nord-amèrica no el recolzen. És una qüestió de complicitat. Un país per a amants de la coherència. Una perla.


Fuente: Diario AVUI (15.7.02)

¡Nota importante!
El contenido de los artículos publicados no refleja necesariamente la opinión de la redacción de guinea-ecuatorial.net
Véase también la declaración sobre el uso de seudónimos